FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminar endarrere. Va fer que la mula reculés un parell de metres. Tornar endarrere. El carrer no tenia sortida i van haver de recular. Cedir en l'acció, en els propòsits. Mentre disposi de diners, no recularé pas en el meu projecte. Retardar, portar a una època [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Calen homes valents per a defensar la ciutat. Valent en armes. de valent Molt1 1. Va caminar de valent. Menjar de valent. Va ploure de valent. a la valenta Amb gran punya. Ell s'ho va prendre a la valenta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
). Brandeu les campanes. Estar animat d'un moviment oscil·latori vibratori. Les xemeneies branden. Les campanes branden. Caminar balancejant-se, gronxant-se. Caminava brandant brandant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calçat de fusta tot d'una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro. Embarcació de fons pla pròpia del golf de Roses. Tros d'arrel, de rabassa, destinada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La tropa, caminar amb un cert pas, en un cert ordre. Són soldats novells i encara no marxen bé. Marxar en bon ordre. Marxar a pas de càrrega. Un cotxe, una nau, una màquina, anar. Un cotxe que marxa molt bé. El rellotge està parat: no marxa. Com marxen els afers? La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligam de corretja, corda o cadena amb què és conduït un cavall, un gos, que hom fa caminar al seu costat. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin iguals de costat o dues o més haveries perquè vagin en reguitzell. La mateixa parella d'animals. Un coble [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Havia passat pel prat sense deixar-hi senyalada la seva petja. Camina segur: té bona petja. Seguit de petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres. no deixar de petja No deixar de perseguir. No el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau gran dels segles xv i xvi. Nau vella. Vehicle vell i atrotinat. Andròmina 1 . Aquell no se sap treure la feina de les mans: és una carraca. Aquell no pot caminar mica de pressa: és una carraca. Mecanisme inclòs en un tornavís, en una clau d'enroscar i en d'altres eines [...]
